El rei i el mag

Una vegada, en un pais molt i molt llunyà, hi havia un rei que era molt despota, abusava del seu poder i sempre s'havia de fer el que ell volia, i mai acceptava consells.
En aquest regne també hi vivia un mag que era molt estimat pel poble, perque era un home just i savi, el seu principal do era que es deia que podia predir el futur.
El rei era molt gelos del mag, perque tothom l'adorava, aixi que va idear un pla per desacredirtar-lo davant de tota la cort, volia fer un gran banquet, i quan arribessin als postres, preguntar al mag quin dia moriria, perque el regne havia de saber quin dia moriria la persona més important del regne, i digués el dia que digués el mag, el rei el mataria davant de tothom, aixi demostraria que no sabia predir el futur.
Les coses van anar com el rei les havia previst, als postres el rei va dir:
-Mag, ja que ets tan savi i saps predir el futur, nosaltres voldriem saber quin dia moriràs, perque aixi ens podrem preparar per la teva perdua.
El mag, observant la sala, va respondre:
-Majestat, no puc dir amb exactitud quin dia morirè, el que si que us puc dir es que morire un dia abans que vostra majestat.
Aixo va deixar el monarca petrificat, i per por que la prediccio del mag no fos autèntica va decidir no matar-lo. Quan els convidats van començar a marxar, el monarca va tenir por de que no li passes alguna cosa al mag al cami de tornada a casa seva, de manera que el va convidar a que passes la nit al castell, per poder-lo controlar i garantir que gaudia de perfecte salut. El mag va acceptar i aixi va acabar vivint al castell per molt de temps.
En un principi el monarca només l'anava a visitar per garantir que la seva salut era correcte, pero poc a poc aquestes visites es varen anar fent més i més llargues i van començar a parlar de moltes coses, i com ja se sap, que la saviesa evoca la saviesa, estar amb un home savi va anar convertint el rei en una persona més savia, cada vegada acceptava més els consells que li donava el seu bon amic, i es va anar convertint en un rei just, i cada vegada més estimat pel poble.
Amb el pas dels anys, els dos amics varen envellir junts, i un dia, el monarca, que no podia estar amb el neguit de tenir un secret tan gran per el seu amic, va decidir explicar-li al vell mag, les seves veritables intencions el dia que l'havia convidat a sopar per primera vegada. Un cop el monarca va haver confesat, el mag es va posar a riure i li va dir:
-Tranquil vell amic, realment ja ho sabia, jo no podia predir quin era el dia de la meva mort, pero al veure les ansies amb les que agafaves l'espasa vaig decidir inventar-me aquella resposta per sobreviure.
L'endemà al mati, quan el monarca va anar a visitar el seu amic com cada dia, va descobrir que durant la nit, el mag havia mort. Li va fer un gran funeral, i no se sap si es perque el rei no va voler deixar malament el seu amic, o perque realment el mag havia predit la cosa justa, el cas es que l'endema el rei va morir, i el van enterrar al costat del seu amic, com ell havia demanat.
Gorge Bucay