EL BUSCADOR
Hi havia una vegada un buscador, un buscador no és necessariament una persona que troba, o una persona que sap el que està buscant, és simplement una persona que busca.
Aquest buscador, un matí, va sentir la necessitat d'anar cap al nord, a buscar una ciutat perduda de la que no en sabia el nom. Després de molts dies de caminar, de passar muntanyes, rius, valls, va veure, a la llunyania un poblet, s'hi va dirigir a pas decidit i quan ja estava a punt d'arribar-hi va veure que al costat del cami hi havia un jardí preciós, era un petit turó ple de flors, amb la gespa molt ben cuidada, i la tanca blanca que l'encerclava convidava a entrar, així que el nostre buscador va decidir fer una parada al seu cami i entrar al jardí.
Un cop a dins va descobrir que el jardí era cobert de pedres, es va apropar a la primera pedra i va llegir el que hi havia escrit: Joan Lluis Rovira 8 anys, 6 mesos i 3 dies.
El buscador no entenia res, es va apropar a la seguent pedra i va llegir: Llorença Casamitjana 10 anys, 2 mesos i 20 dies.
En aquell moment ho va entendre, el lloc on havia entrat era un cementiri, no un jardí. Va començar a mirar totes les làpides i va veure que el més gran no arribava als 12 anys, en aquell moment una profunda tristesa el va envair, es va asseure sota un arbre i es va posar a plorar.
Quan havien passat sols uns minuts un home, al veure'l tan desconsolat, s'hi va apropar, era el cuidador del cementiri i li va preguntar:- Perquè plora tan desconsoladament, és que ha enterrat algun familiar? El buscador li respongué:- No el que passa és que no entenc com pot ser que un poblet tan petit tingui un cementiri de nens tan gran, quina desgràcia, quin malefici ha patit el poble perque se li morin totes les criatures?
El cuidador es va posar a riure i li va explicar:- No és cap malefici, en aquest poble tenim una tradició, quan s'arriba a la majoria d'edat, et regalen una llibreta, com aquesta que jo porto penjada al coll, i cada vegada que vius un moment de felicitat l'apuntes a la llibreta, per exemple, el primer petó, quan va durar 3 seg, 3 minuts o 3 dies? i així anem apuntat tots els moments feliços de la nostra vida. Quan una persona mor, li agafem la llibreta i sumem tots els moments feliços d'aquella persona ja que per nosaltres aquest és el temps que es viu realment.
Gorge Bucay
Milions de petons. Sira
No hay comentarios:
Publicar un comentario